Cicle d'Història de l'alliberació: la Prehistòria

Nòmades rapinyaires, pastoralistes i pagesos igualitaris (100.000aC-10.000aC)

Comencem la mirada a la història fa uns 100.000 anys. Els sapiens van evolucionar fa un milió d'anys, però inicialment no es diferenciaven gaire d'altres animals, vivint en petits grups de poques dotzenes d'individus i fent servir eines senzilles per sobreviure. Sovint es descriuen com a caçadors-recol.lectors, però en realitat caçaven molt poc, a part d'insectes i petits animals. Més aviat eren drapaires: un cop els lleons havien caçat i s'havien alimentat, i les aus carronyaires havien devorat les restes de carn, els humans recollien els ossos, els xafaven amb pedres i en consumien el moll.

Entre uns 100.000 i 50.000 anys en el passat però es va produir una revolució cognitiva / lingüística / simbòlica que va portar aquesta espècie a un lloc ben singular. Tal com fem avui en dia, van començar a viure en societats amb idiomes i costums heretats i adaptats de les generacions anteriors. Construïen eines complexes i especialitzades, composades per diferents parts. Cada part estava construïda amb un material específic, transportat en llargues distàncies si era necessari. Les formes i tamanys de les eines estaven estandaritzades regionalment. Celebraven elaborats rituals funeraris i tenien unes experiències vitals i existencials com les nostres.

Van col·laborar en nombres cada vegada més grans, i es van convertir, ara si, en grans caçadors. Tot i així continuaven vivint en petits grups nòmades que desenvolupar una gran varietat de cultures. En general tenien en comú que eren altament col·laboratius, igualitaris i defensors de l'autonomia personal. No tenien mecanismes coercitius per la cooperació. No hi havia jerarquies ni ningú que donés ordres. La gent participava en les activitats productives perquè eren divertides i per la joia de contribuir al grup. Si algú se sentia incòmode en un grup marxava i s'unia a un altra banda. Les femelles no eren discriminades negativament, al contrari, eren el pilar de la societat.

En general, sobretot des que va començar a remetre la darrera glaciació fa uns 15.000 anys, vivien en l'abundància. Dedicaven unes 15-20h a la setmana a tasques per cobrir les seves necessitats bàsique, i els permetia ajuntar-se uns quants milers per a construir grans temples.

Fa uns 10.000 anys va començar a arrelar la pràctica de l'agricultura i la ramaderia, Inicialment mantinguent el nomadisme, i eventualment el temps alguns grups van acabar tornant-se sedentaris i vivint de l'agricultura i d'altres del pastoralisme nòmada, i intercanviant entre ells, per a complementar les dietes.

Malgrat aquesta tendència general cooperativa, pacífica i no coercitiva, hi va haver evidentment excepcions. Hi ha constància arqueològica de massacres. D'altra banda però aquest comportament no és una novetat dels sàpiens, hi ha d'altres simis que també saben mentir i fer genocidis. Més aviat sembla una anomalia en el camí.

I malgrat la seva connexió amb la natura i inquietuds espirituals els hi mancava la perspectiva històrica per anticipar els efectes col·laterals de les seves accions. Caçar els grans animals era més profitós, però la megafauna es va extingir poc després de la seva arribada a cada continent. Cremar boscos proporciona terra de cultiu fèrtil i animalons rostits amb poc esforç, però possiblement va ser un factor desencadenant del canvi climàtic que va convertir la mesopotàmia d'una zona extraordinàriament fertil al desert que coneixem avui en dia.

Descarrega't una explicació més extensa i referències (videos, articles i llibres) http://livingcommonly.org/pdf/historia-cat-1.pdf