Teatre BCN

Com vaig aprendre a conduir va rebre el Premi Pulitzer 1998 i el Premi Tony en la seva reestrena de 2022.

Una dona guarda un secret que, després d’anys de silenci, està a punt de revelar. Coseta –malnom que es va guanyar a l’instant de néixer, definida pel seu sexe– ens guia en un viatge emocional a través de les corbes de la memòria: al seient d’un cotxe, al menjador de casa, als passadissos de l’institut, allà on la seva educació afectiva i sexual es va construint, deformada per la visió misògina i sexualitzada del seu entorn.

Amb una estructura fragmentada i esquitxada d’humor i cançons, Com vaig aprendre a conduir, reconstrueix els moments clau de la complexa relació de la protagonista amb el seu oncle Peck, en la qual es va teixint la teranyina subtil i perversa de l’abús disfressat d’afecte.

La peça explora la mesquinesa, l’opressió i la mentalitat de ramat, és una radiografia de la societat occidental a partir de la Llei de Jante, manifest social que advoca per la igualtat i la justícia però darrera del qual se n’amaguen extraordinaris nivells de conformitat i consens, d’una homogeneïtat gairebé asfixiant. Quan es va estrenar, Mongrel va tenir molt bona acollida tant per part del públic com de la crítica. Per a l’estrena a Dinamarca, la compositora i violoncel·lista espanyola Yamila Ríos va crear una composició musical original i Nina Botkay va dissenyar un nou vestuari. Marina Mascarell també ha revisat la coreografia amb els ballarins del Danish Dance Theatre.

Marina Mascarell és la directora artística del Danish Dance Theatre. És una coreògrafa de renom internacional reconeguda pel seu treball interdisciplinari que convida a la reflexió. Anteriorment, Marina va ser coreògrafa resident del Korzo Theatre de La Haia (2011-2021) i artista associada del Mercat de les Flors, a Barcelona, fins el 2022. Abans de dedicar-se a la coreografia, va ser ballarina al Nederlands Dans Theater (NDT) i al Cedar Lake Contemporary Ballet de Nova York. Marina també ha rebut encàrrecs de prestigioses institucions, com ara el Nederlands Dans Theater 1 i 2, la GöteborgsOperans Danskompani, el Ballet de l’Òpera de Lió (Biennal de la Dansa de Lió), l’Skånes Dansteater, el Dance Forum Taipei i la Sydney Dance Company pel 50è aniversari de l’Òpera de Sydney, entre d’altres. La seva pràctica artística va més enllà de la dansa i inclou les arts visuals, el cinema, la música i el teatre. La seva obra s’ha presentat arreu del món. Marina ha rebut diversos premis i distincions, entre els quals el BNG Excellent Dance Award (2015).

Danish Dance Theatre és la companyia nacional de dansa contemporània de Dinamarca, amb seu a l’Òpera de Copenhaguen. Des de abril del 2023, la coreògrafa valenciana és la directora artística de la companyia; és famosa pel seu repertori dinàmic i variat, que abasta des de grans produccions al Royal Danish Theatre, festivals a l’aire lliure i esdeveniments, fins a espectacles familiars que desafien i inspiren.

Posada en escena i concepte Marina Mascarell / Coreografia Marina Mascarell i Jessica Lyall, Lukas Hartvig-Møller, Merete Hersvik, Bradley Waller, Kristin Bjerkestrand, Leticia Silva, Yi-Shao Li, Amancio Gonzalez,Wolf Govaerts, Luca Tomaselli / Música Yamila Ríos / Ballarins Jessica Lyall, Lukas Hartvig-Møller, Yi-Shao Li, Amancio Gonzalez, Wolf Govaerts, Lola Potiron, Carlos Luis Blanco Ramos, Nicky Daniels, Finn Armstrong / Disseny escenografia Kristin Torp / Vestuari  Nina Botkay / Dramatúrgia Bodil Persson / Assistent coreografia Patricia Seron Pawlik / Intern coreografia Ottavia Catenacci / Ext Josephine Olhoff-Jakobsen o Marina Mascarell / Disseny il·luminació Raphael Frisenvænge Solholm / Disseny so Rafael Cañete Fernández / Foto Bradley Waller
Amb el suport Fundació Grete i Sigurd Pedersen, Fundació William Demant, Comitè d’Arts Escèniques del Municipi de Copenhaguen, Fundació Queen Margrethe i Prince Henrik, Dir. El llegat de J. P. Lund i la seva dona Vilhelmine Født Bugge